Consum Català

Aquest mes d'abril hem tingut una trobada amb el nou director de l'Agència Catalana de Consum, Alfons Conesa, a qui hem pogut presentar les activitats i projectes de Consum Català, així com interessar-nos per l'aplicació del nou Codi de Consum, sobretot en la vessant dels drets lingüístics. Conesa s'ha mostrar disposat a treballar perquè aquests drets siguin una realitat visible el més aviat possible

El nou codi és un pas important en la defensa de la llengua catalana en les relacions de consum. Estem parlant de l’obligatorietat de que com a mínim es trobin en català els contractes, les factures, els documents d’oferta de serveis, etc.

Una de les novetats és que el codi recull la llengua com un dels valors del consum responsable. És a dir que allò que fins ara coneixíem com a definició del consum responsable, atenent valors mediambientals, socials, reflexius, etc. també incorpora la llengua

L’article 128 del nou Codi de Consum equipara l’etiquetatge en català al castellà. I per això des de Consum Català, en col·laboració a la Plataforma per la Llengua, s’ha iniciat una campanya per animar a les empreses a acomplir la nova normativa el més aviat possible, per tal de respectar els drets dels consumidors catalanoparlants.

Tanmateix, la nova llei no neix exempta de polèmica, ja que tant el Partit Popular com Ciutadans han interposat recursos al Codi. Hem de recordar en aquest punt que a Catalunya avui hi ha més de cinc-centes lleis que imposen el castellà i en canvi discriminen el català. A més, a la Unió Europea, tots els països que tenen llengües pròpies amb un nombre de parlants similar als que té el català, disposen de drets i garanties des de fa temps, quelcom que a Catalunya i amb el nou codi de consum millorarà, tot i que encara estem lluny d’altres països.

El 23 d’agost passat va entrar en vigor, doncs, la Llei 22/2010, del 20 de juliol del Codi de consum publicada al DOGC 5677 del 23 de juliol. Un dels articles que més ha satisfet a la nostra entitat és el 128.1 sobre drets lingüístics de les persones consumidores, on s'especifica: "2. Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català: b) Les informacions necessàries per al consum, d'acord amb llurs característiques, l'ús i el maneig adequats dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat." Aquest drets lingüístics que tenien els consumidors ja reconegut a l’anterior normativa passen definitivament a ésser una obligació per part de les empreses, que s’hi hauran d’adequar els propers sis mesos en el cas de les grans empreses, i en un any en microempreses, petites i mitjanes empreses.

Reblant el clau, en l'article 211.5 es diu clarament que: "La documentació i les informacions necessàries per a l'adequat consum i ús dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d'estar a disposició immediata d'aquestes en els termes que disposa l'article 128.1." Recordem que fins ara només els productes catalans amb denominació d’origen o qualitat estaven obligats a etiquetar en català – tot i que el control de que s’acomplís la norma no era prou efectiu. Així doncs, és la primera vegada que a Catalunya es reconeix aquest dret, que ja es contempla des de fa anys, en canvi, a la resta de llengües europees comparables. Això significa que a partir del 23 de gener del 2011  les grans empreses de refrescos, iogurts, llet, medicaments, aigües, joguines o electrodomèstics que ara no etiqueten en català hauran d’haver adaptat les etiquetes i instruccions a la nova normativa.

Aquesta nova reglamentació suposarà un canvi molt important en el mercat català. El consumidor podrà anar al supermercat i trobar qualsevol tipus de producte, per més específic que sigui, en la seva pròpia llengua: productes per desengreixar canonades, preservatius, llet de soja, galetes daneses o suc de nabius. I és que fins ara, els consumidors de Catalunya eren els únics de la Unió Europea que, tot i constituir un corpus tan important de parlants, no tenien una normativa en etiquetatge que obligués a l’ús de la llengua pròpia.

És per això que lamenten l’actitud de Ciutadans, que han dut al Defensor del Pueblo espanyol el nou Codi de Consum, concretament pels articles lingüístics. I és que a més, la llei espanyola no parla d’exclusivitat. L’article 18 del Reial Decret Legislatiu 1/2007 diu que “... les indicacions obligatòries de l’etiquetatge i presentació dels béns o serveis comercialitzats a Espanya han de figurar, almenys, en castellà...”. Aquest mot “almenys”, preveu precisament que el català hi figuri. La llei espanyola ho preveu com a possibilitat, i la nova llei catalana ho regula de forma obligatòria. No hi ha contradiccions doncs, entre una i altra.

PP i Ciutadans s'oposen, doncs, al bilingüisme legal en l'etiquetatge de productes – que si que preveuen fins i tot les lleis espanyoles - refermant-se en la defensa única del monolingüisme impositiu del castellà a casa nostra. Des de Consum Català lamentem les crítiques d’aquests partits, que asseguren que estan a favor de la llibertat i en contra de les imposicions, quan precisament defensen la imposició legal del castellà a Catalunya. Només cal donar un cop d’ull a la legislació catalana, a la legislació espanyola, i a les legislacions de molts països europeus en termes de consum, per donar-se compte del poc valor democràtic de les manifestacions d’aquests partits en defensa d’una presumpta llibertat que no és real.